Arxiu de la categoria: Argentina

San Telmo, tangos i alfajores. Emiliano, YPF i les Malvinas

Un dijous d’abril de 2005, 20:00 del vespre a la preciosa i encantadora Buenos Aires. Bufa una suau brisa amb sabor a cafè quan poso el peu a l’avinguda Colón de camí a casa. La Universitat està lluny, però no tinc pressa per arribar, l’estrès i la necessitat de no parar de fer coses van quedar a casa ja fa uns quants mesos, i no em sembla que es visqui pas malament així. El 29 passa accelerant direcció Santa Fe. Sense preocupacions em rasco la butxaca buscant un peso. Creuo el carrer i compro un “alfajor” Águila. Beneïda rutina, beneïts “alfajores”, quant us trobaré a faltar!!!

San Telmo apareix com un somni, en el que el tango s’escapa por sota les portes dels bars como el fum del tabac, mentre els carrers s’omplen de cultura i història en forma de converses i pintures abstractes. Passejar per Sant Telmo es un èxtasi indescriptible, més quan et sents d’aquí i camines sense pressa, sense data de tornada, sense bitllets de vol o monuments que visitar. Ho va escriure Ernesto Rondo a un fabulós tango:”

“Me preguntan muchas veces
porque causa canto el tango
y que quieren que les cante?
si en San Telmo… yo nací!
soy de un barrio milonguero
que fue cuna del candombe…
y es allí que me hice hombre,
por eso yo canto así”

Emiliano em rep a la cafeteria fumant, como fuma aquest paio! Però què interessant es parlar amb ell, com fa ballar les paraules per a que semblin dolces. Mai una subordinada em va semblar més preciosa que quan les entona l’Emiliano en alguna de les seves tardes xerraires. I és que l’argentí profund, ben parlat, amb la gravetat d’un tango és un poema per les orelles, i el que cregui que només serveix per lligar se’n pot anar a pastar. Com sempre, parlem una mica de tot. em sento poc esplèndid amb les meves frases curtes i obvietats castellanes, així que gaudeixo escoltant les reflexions d’algú molt més audaç i interessant. Quant et trobaré a faltar a tu també Emiliano!

Abans d’arribar a Argentina no coneixia la passió amb la que la seva gent viu la història. Em va sorprendre el relat subjectivament nacionalista que en fan d’ella, però què fascinant és observar com una societat culta coneix el seu passat i reflexiona sobre ell! Beneïda cultura que floreix plaers en boques alienes! Malvinas, peronisme, Aerolínias Argentinas, corrupció, YPF, quin plaer tractar temes de tal calibre a una cafeteria amb qualsevol “porteño” amb un Clarín sota el braç. I és que si alguna cosa no han oblidat els argentins és que les Malvinas eren seves i que YPF ho hauria de tornar a ser. Els anglesos són uns “pelotudos” que els van robar les illes (si, aquelles illes on Argentina va enviar a la mort segura xavals sense experiència i mal equipats) però Maradona els va donar el seu merescut al Mundial del 86. La bandera argentina espera a l’aeroport d’Ushuaia per a ser hissada de nou a les seves illes més cobdiciades. Lo d’YPF era d’esperar, la passió amb la que els argentina viuen la sort de les seves companyies contrasta amb la fredor amb la que nosaltres tractem a les seves. I és que està el peronisme clar. I el populisme, que també. Què malament anem quan confonem un estat amb una empresa, i titllem de traïció al poble espanyol una expropiació i no ho fem quan ens estan enfonsant encara més a la misèria en la que vivim. Així som, així fan que pensem, i així ens va.

L’altre dia una “porteña” m’explicava la teoria de que cada 10 anys més o menys, i generalment a finals d’any, Argentina pateix una crisi. Sense cap dubte sembla que aquest any toca, com a mínim anem pel camí. M’ha sorprès que Argentina s’hagi atrevit amb una empresa espanyola, tot i que YPF sempre va estar al cor dels argentins. Però està el peronisme, clar. I el populisme, que també. Ai Espanya….què gran eres o pensaves que eres en aquells temps en els que posaves els peus damunt la taula amb Bush, i treies pit i et creies immortal. Quan treies el cap al G-8 i volies jugar a ser rica i poderosa com ells. I mira’t ara, què sola estàs, com bordes como gos tancat, quin mal fa veure el desert més enllà de les muralles. Tant sola i pobra que ningú t’ha defensat, tant sola i pobra que els que fins fa poc miraves entrar de reüll i malpensant ara no et fan cas. Pregunta’t per què a tu i no a altres, per què YPF i les Malvinas, potser has estat la nena repel·lent de la classe, aquella que treu pit i crida més que les demés, però que quan necessita ajuda es descobreix sola.