Arxiu de la categoria: Catalunya

La Colònia Güell

La terrassa de l’Ateneu està buida. L’antic saló-bar de la Colònia Güell resisteix el pas del temps i observa passar la història des de la seva posició privilegiada a la plaça Joan Güell. Es respira modernisme pels carrers estrets d’aquesta antiga colònia tèxtil de finals del segle XIX, situada a escassos 20 minuts de Barcelona. Edificis dissenyats per alguns del millors arquitectes del modernisme, patrimoni històric en molt bon estat de conservació i un túnel del temps ideal per descobrir com es vivia a una colònia tèxtil fa prop més de 100 anys. I la cripta de Gaudí, és clar, icona modernista i per alguns considerat el millor edifici de l’arquitecte.

Uns nens tornen a casa després de l’escola, saluden a uns veïns que, havent col·locat les cadires al bell mig del carrer, gaudeixen xerrant de l’hivern més primaveral. Un pare ensenya a patinar a la seva filla i l’anima a que vagi fins al final del carrer, on el seu avi arriba del passeig diari a la masia de Santa Bàrbara amb els de la colla de dòmino. No s’escolta el rumor de cotxes ni el soroll de la ciutat, només les rialles dels nens i algun crit d’alegria llunyà provinent del camp de futbol. Dos turistes caminen despistats tot admirant els carrers i les cases. Els veig creuar la plaça en diferents direccions, fent fotografies i somiant en viure aquí algun dia. A tots ens passa. Després d’una estona se n’adonen que havien vingut a veure la cripta de Gaudí i han acabat descobrint un petit tresor ben a prop de Barcelona. Tornaran diumenge. A fer el vermut.

Colònia Güell
Colònia Güell

* Aquest escrit forma part del post “10 llocs màgics de Catalunya recomanats per 10 bloggers” del blog www.viatgespedraforca.cat que pots llegir clicant aquí

 

Roc Benviure

La Torre de Benviure roman vigilada des de fa mil anys per en Roc Benviure, un curiós cavaller que va quedar atrapat al segle X i que el primer diumenge de cada mes explica de forma divertida com es vivia a la seva època, per què es va construir la torre i com eren els territoris de Sant Boi durant la reconquesta cristiana, deu segles enrere.

En Roc a les escales de la Torre Benviure
En Roc a les escales de la Torre Benviure

En Roc ens vigila tot caminant en cercles pel tercer pis de la torre, observa els visitants que a poc a poc anem seient a les graderies. Són les 11:30 del matí i fa un dia esplèndid d’hivern. Cada vegada que l’escut i la llança apareixen s’escolta un rumor i alguna rialla nerviosa entre el grup de nens, expectants per conèixer el cavaller i veure les armes de més aprop. Finalment, uns minuts més tard, decideix baixar i presentar-se.

La visita, de gairebé dues hores de durada, transcorre pels tres pisos de la Torre de Benviure, així com pel jaciment arqueològic del voltant, de forma amena i molt agradable. Al final, si es vol, es pot fer una petita excursió molt recomanable. És un recorregut històric molt interessant, ple d’anècdotes i secrets desconeguts per la gran majoria, de detalls curiosos i moments divertits.

Un moment de la visita
Un moment de la visita

La Torre Benviure va ser construïda al segle X per defensar la ciutat de Barcelona dels atacs de les tropes del regne d’Al-Andalus. Durant molts anys va formar part, juntament amb altres torres semblants, de l’anomenada Marca Hispànica, la frontera que separava els territoris cristians dels regnes musulmans del sud. La Torre Benviure estava situada al camí reial que unia Barcelona i Tarragona, anomenat camí ral, que resseguia vells camins romans i que va tenir una gran importància pel comerç i les comunicacions.

L’Ajuntament va restaurar la torre juntament amb el jaciment arqueològic que hi ha al voltant a principis de 2011, amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta torre de guaita militar entre els santboians i santboianes i, a més a més, explicar com es vivia a l’època de la reconquesta cristiana (segles X-XII) a Sant Boi.

En Roc al peu de la Torre de Benviure
En Roc al peu de la Torre de Benviure

En Roc ens explica els orígens de la torre, com era aquest territori mil anys enrere, de què es vivia, perquè va ser important i què hi feia ell allà. Mentrestant, em crida l’atenció algú que des de les graderies dibuixa a un quadern. M’hi apropo. És en Daniel Castro, un santboià nascut a Uruguai que dibuixa de forma fantàstica i mostra els seus treballs al blog Dibujos-Croquis-Apuntes. Qui no el conegui val la pena donar-li una ullada.

Dibuix de la Torre Benviure. Autor: Daniel Castro
Dibuix de la Torre Benviure. Autor: Daniel Castro

Un cop acabada la visita a la Torre Benviure, en Roc ens guia pels camins de Sant Ramon fins a un tram original del camí ral, excavat el 2005. Una petita joia amagada per qui no sap on és, on les marques de les roderes dels carros encara són visibles segles més tard, en algun punt entre el camí que puja a Sant Ramon i la carretera de Sant Climent. Un petit viatge en el temps, una mirada fugaç al passat de la mà d’un cavaller del segle X i d’un camí molt ben conservat, res millor per imaginar com era viure al Sant Boi de fa mil anys. El punt exacte on es pot veure el camí ral original no el diré, deixo que sigui en Roc Benviure qui el mostri a aquells i aquelles que s’animin a fer-li una visita. Us ho agrairà, i us agradarà.

Amb en Roc Benviure
Amb en Roc Benviure

Informació pràctica

Dia i hora: Primer diumenge de cada mes, d’11:30 a 13:30

Lloc: Torre Benviure, carrer de Can Paulet núm. 40

Preu: Gratuït

Durada de la visita: Entre una hora i mitja i dues hores

Clica aquí per seguir en Roc Benviure al Facebook

Web del Museu de Sant Boi

Juguen al pòquer i no van de “farol”. Joc, màfia, blanqueig de diners, poca feina i moltes mentides: Eurovegas

– “Aquí tenim els tomàquets, els gira-sols i els pebrots, allà les pastanagues, els raves i cogombres. Tu saps quan puc collir els melons francesos?”

Camino amb tres pagesos pel camp recent cultivat, parlen d’eines que desconec i de varietats de verdures diferents, de com no danyar el sòl i com aprofitar millor l’aigua. M’ho miro com un nen que descobreix un món nou, som al mig del parc agrari i em sento un privilegiat. Poc a poc van arribant cotxes que voltaven pel delta despistats, no som lluny del poble però sembla un altre món, un paisatge meravellós, un silenci alegre només trencat pel rum-rum d’algun tractor que acaba la jornada i pels xiscles dels trens amunt i avall. Qui digui que la Renfe no passa per Sant Boi és que no ha estat mai al parc agrari.

Mentre alguns preparen enganxines i altres comenten les notícies, anem seient i comencem a treballar. Som a principis d’agost i el calendari ens obliga a estar més atents que mai i a descansar menys del que voldríem. Parlem de com millorar la nostra feina, de com arribar a més gent, de quins passos hem de seguir i de com reaccionar quan sapiguem la notícia. Com tot en aquest procés obscur i allunyat de la gent, a pocs dies de la sentència seguim sense saber cap detall del projecte, només filtracions, indicis, rumors. Quina vergonya, tant els que no volen informar com els que diuen que no saben i menteixen, quanta por al poble, quants interessos amagats.

Coses que perdríem amb Eurovegas
Coses que perdríem amb Eurovegas

Tants anys vivint a Sant Boi i tant poble per descobrir. El parc agrari és un gran desconegut, una extensió enorme de camps, un món aliè a la majoria de població que no sap el que té i, per tant, no ho valora ni lluita per defensar-ho. Durant molts anys se l’ha protegit, segurament amb bon criteri. Ara, però, està amenaçat, i necessita que entre tots el salvem dels casinos i els hotels. Però com hem de lluitar per alguna cosa que no coneixem? Per què hauríem de mobilitzar-nos per alguna cosa que ens sembla llunyana i no ens l’hem feta nostre?

Hi ha qui simplifica la defensa de tot un model de territori de forma despectiva amb un “per salvar 4 carxofes”, hi ha qui sorprenentment justifica Eurovegas amb un “de blanqueig de diners i tràfic de drogues ja n’hi ha, no ve d’aquí”. I després hi ha qui està desesperat per trobar feina i veu una espurna d’esperança en aquest monstre. Amb els primers no hi ha res a fer, són els mateixos que somien en cobrir d’asfalt tot el territori, que a tot solar buit hi veuen un edifici nou, com més alt millor. Tant els hi fa el medi ambient, la salut, l’educació o la sostenibilitat. No hi ha res a fer. Tot i la terrible crisi, em temo que alguns dels errors comesos els tornarem a cometre una vegada darrera l’altra. Als segons, sobretot comprensió. Entenc la situació i no desitjo res més que trobin feina i surtin del pou. Els diria que això no és el que sembla, que vinguin a les assemblees, que s’informin i vegin què fa aquest home allà on va, quina classe de treballadors contracta i, sobretot, en quines condicions els contracta. Els diria que pensin en el que perdrem, en el model de ciutat dels nostres fills, en la dignitat de la feina.

En un tema tant complicat hi caben totes les opinions. I doncs, per què no ens donen tota la informació perquè puguem decidir? Per què tanta obscuritat, tanta negociació a la baixa, tantes lleis a modificar? Per què no s’informa sobre un projecte tant enorme que equival a la superfície de tot Girona o tot Lleida? Per què no es debat sobre el model de país que volem? Per què dividim a la població en comptes d’unir-nos en allò que estem tots segurs que ens serà beneficiós? Poder és que saben perfectament que com més informació té la gent més en contra estarà d’Eurovegas, per això és necessària la feina de la Plataforma, per això és vital que la gent conegui el territori on viu, el valori i lluiti per defensar-lo. El delta del Llobregat és un espai meravellós, de debò, qui el descobreix per primera vegada no els voldrà perdre mai més. Encara hi som a temps.

Fa estona que el sol ha desaparegut darrere el Garraf. Els mosquits ens vigilen d’aprop ballant al voltant de les làmpades. La taula és plena de fruita collida allà mateix, uns minuts abans, fruita de debò, amb sabor. És mitjanit i acabem la reunió de feina, és tard però seguim allà, parlant, comentant, pensant, imaginant. No vull que acabi aquest moment, em sento viu i en plena lluita, rodejat de gent implicada, gent amb ideals i principis. No sé si ens en sortirem, però si ens hi posem tots junts no podran amb nosaltres.

Altres articles relacionats

· Pérez-Reverte: “Eurovegas es el futuro, sin duda. Putas y camareros. Empleo a tope”

Descobrint Guissona i el Castell de les Sitges a la Segarra

Tot és silenci en aquest matí fred de finals de primavera. Caminem embadalits gaudint de les portes antigues i dels balcons florits del carrer de Sant Magí camí de Santa Maria, imponent i serena enmig del poble. Es respira tranquil·litat i calma als carrerons estrets i sinuosos del centre del poble. La Gemma de Solà ens parla de Guissona i se la fa seva. Camina per la vella ciutat medieval amb la confiança de qui trepitja sòl familiar. Ens parla dels comerços i de les cases senyorials, d’històries antigues i modernes, del mercat romà, de les fonts de Guissona i de com es viu en un poble sovint conegut només per la cooperativa Bon Àrea i el seu baix índex d’aturats, però que mostra amb orgull el seu patrimoni envejable a aquells que s’aventurin a descobrir-lo.

Arcades de la plaça Major de Guissona
Arcades de la plaça Major de Guissona
Façana a la Plaça Major de Guissona
Façana a la Plaça Major de Guissona

Una dona surt de la pastisseria de la plaça Major amb un pastís embolicat a les mans, es creua amb un home vell que camina pausat sota l’arcada observant un grup de joves amb curiositat. Es saluden amb un “bon dia” i segueixen cadascú el seu camí. Una parella apareix pel carrer de la Font xerrant en veu baixa. Dos nens creuen la plaça amb bicicleta i desapareixen a tota velocitat. La terrassa del bar de la cantonada espera pacient l’arribada d’algú. Observo l’escena mentre busco la llum i l’angle per fotografiar el teatre de Cal Eril sense massa èxit, així que li dono l’esquena i m’uneixo al grup. “Alabado sea Dios / Por dignidad / Por cultura / Hablad Bien” diu la inscripció d’una de les façanes de la plaça. Meravellós exemple dels esforços de la Liga Contra el Mal Hablar per eradicar la blasfèmia i promoure el bon mot entre el poble baix. Esforços, no cal dir-ho, prou malaguanyats i respostos amb el deliciós enginy popular a través de la famosa frase “Parleu bé si us plau, que no costa una puta merda”. (clica aquí per a més info)

Inscripció a la Plaça Major de Guissona
Inscripció a la Plaça Major de Guissona

La Judith i el Ramon no pensen tornar a viure a Barcelona. Sense massa esforç enumeren alguns dels avantatges de viure a Guissona respecte a la gran ciutat. Els escolto amb l’atenció de qui sap que raó no els falta, lluny de voler convèncer a qui parla amb convicció mostrant un somriure de seguretat en les seves paraules. A més a més, penso, no fan pas mala cara. Ara, lluny de trànsit, fums i presses, serveixen un menjar excel·lent al Celler de Guissona, un bonic racó on un s’hi troba còmode només entrar. El menjar és digne de la millor de les sobretaules, ben amanida amb una bona conversa i un tast de cervesa artesana Segarreta.

Ressonen els passos de les tropes romanes caminant per la Cardo Maximus de la ciutat romana de Iesso. Som en ple Imperi Romà, època en la que els romans dominen tot el Mediterrani. Al nord est de la Hispania Tarraconensis, Iesso s’erigeix com una de les ciutats més importants de la regió, protegida per una sòlida muralla i d’una extensió gairebé el doble que la Barcino de l’època. A les termes, els generals discuteixen d’estratègies bèl·liques i tanquen acords de comerç entre piscina d’aigua calenta i d’aigua freda. Als edificis dels voltants s’acumulen els cereals i les àmfores plenes de vi. A les fonts de la ciutat s’hi reuneixen els ciutadans per recollir l’aigua dels rius Sió i Llobregós.

Restes romanes de Iesso a Guissona
Restes romanes de Iesso a Guissona

Avui en dia, al jaciment arqueològic de Iesso s’hi poden visitar les restes arqueològiques i el Museu de Guissona on queda explicada la història i funcionament de la ciutat durant l’època romana. En Josep Ros ens guia pel jaciment i ens mostra carrers i cases, les termes i restes de la muralla i dels carrers de Iesso, mentre ens explica com es vivia en aquesta ciutat romana, una bona part de les restes de la qual romanen encara impassibles sota els fonaments de l’actual Guissona, esperant per ser excavades algun dia.

Termes a les restes romanes de Iesso a Guissona
Termes a les restes romanes de Iesso a Guissona

Cau el sol a la Segarra. Ho observem des del capdamunt de la torre del Castell de les Sitges, com fessin les tropes cristianes d’Arnau Mir de Tost en plena Reconquesta durant l’Alta Edat Mitjana. Observem en silenci l’escena, mentre en Jaume Moya (Camins de Sikarra) ens parla d’èpoques de reis i castells, de guerres amb cavalls i fletxes, de fortaleses militars i residències aristocràtiques. Són paraules dites amb passió i energia, per algú que durant 35 anys va viure a l’Eixample de Barcelona i que va trobar a la Segarra, pel que sembla, el seu lloc.

Castell de les Sitges (Segarra)
Castell de les Sitges (Segarra)

El castell és fabulós i està en molt bon estat. Gaudim dels seus racons amb tranquil·litat, recorrem sales i dormitoris, menjadors, la bodega i el pati, escoltem històries de fantasmes i de batalles passades, de senyors feudals, vassalls i lluites territorials. Un surt d’una experiència així amb ganes de visitar tots els castells de la comarca, fascinat per la passió amb la qual en Jaume ens en parla, sorprès pel patrimoni d’un territori orgullós de ser-hi.

A vegades surts de casa i al girar la cantonada el que veus és completament diferent al que recordaves o havies imaginat que hi hauria. No va ser la primera vegada que visitava Guissona i la Segarra, però mai havia gaudit la visita amb tanta intensitat. No, no va ser la primera vegada que visitava Guissona i la Segarra, i de ben segur que no serà la última.

Cau el sol a la Segarra. Ho observem des del capdamunt de la torre del Castell de les Sitges
Cau el sol a la Segarra. Ho observem des del capdamunt de la torre del Castell de les Sitges

p.d. Moltes gràcies a la gent de bcnTB per la fantàstica experiència a Guissona. Va ser el meu primer blogtrip i va ser un plaer compartir-lo amb gent tant apassionada pels viatges. Ja que hi som, una mica de publicitat dels blogs dels meus companys de viatge:

· VerdenVoyage

· Meridiano180

· Un Mundo de Experiencias

· Escapada Rural

· Pepe Pont

· The Backpack Traveller