Esforços que tenen premi. Premis Arquímedes 2004.

Novembre de 2004. Oviedo. Final dels Premis Arquímedes d’Investigació. Dos xavals intenten convèncer el jurat de que el seu treball sobre expansions als túnels de l’AVE és més important que els estudis sobre el SIDA, el disseny de nous medicaments o d’altres que es presenten als premis. La meva àvia i la meva tieta Maribel campen per la sala com si fos casa seva. Han vingut des de Santander per veure’m i donar-me ànims…poc s’imaginen que seran elles les que sortiran el dia següents als diaris!

La jugada no va sortir del tot malament, tot s’ha de dir. Eren temps de treballar molt sense esperar res a canvi, de “sacrificar” un estiu per passar hores estudiant un fenomen extrany que encara ara, 8 anys més tard i uns quants doctorats i tesines enrere, encara no està resolt del tot. Eren temps de gran energia i poc cansament, de gran estima pel que estava fent i de grans projectes per endavant, eren temps de mirades d’orgull i de poques preocupacions, més que estudiar i passar-m’ho bé.

Fa uns dies vaig recuperar l’entrevista que ens van fer a la revista de la UPC quan vam tornar:

Com comença aquesta aventura?

Tots: Va començar a dalt de l’avió direcció Oviedo. Dos de nosaltres ja ens coneixíem i veure’ns va ser un indici que a partir d’aquell moment tot aniria a millor.

I l’aventura dels projectes?

Amadeu: El Dani i jo vam fer un treball conjuntament. El nostre té un vessant molt més social. Va començar sent un treball voluntari de classe. Intentàvem donar una solució als inflaments produïts als túnels que s’havien fet a Tarragona pel pas de l’AVE. Fins ara, s’havien estudiat però sense tenir en compte la geologia del terreny.

I vau trobar la resposta?

Dani: Si, es va fer un model de degradació del terreny i sembla que funciona bé. Vam resumir-ho tot en el treball “Consideraciones mineralógicas asociadas a la expansión de argilitas sulfatadas”, i cap a Oviedo. Vam aconseguir el segon premi. Tot un èxit.

Us ho esperàveu?

Amadeu: No. Rebre la carta on se’ns deia que havíem estat seleccionats ja va ser una alegria. Ens havíem passat tot l’estiu treballant en això, sense treballar en res més per guanyar diners.

Dani: Bé, vam estar apuntats a una ETT i, de tant en tant, ens trucaven per fer feinetes. La primera, la més dura. Vam haver de pujar uns vidres fins a un setè pis, per unes escales molt estretes i sense ventoses, a mà, i tot per 20 euros!

Què ha representat guanyar aquest premi?

Dani i Amadeu: Primer de tot, ha sigut una gran alegria per a les nostres famílies que, finalment han estès què és el que havíem estat fent durant tot l’estiu. Per a nosaltres ha suposat una gran satisfacció personal després d’una feina de molts mesos, i a més els diners a mai van malament.

A partir d’ara, Dani Tarragó i Amadeu Deu pensen, primer de tot, a fer el seu projecte final de carrera, on cadascun d’ells tractarà una de les parts del treball guanyador. Amb visió de futur, a l’Amadeu li agradaria poder combinar el treball en una empresa amb la investigació a la universitat. En canvi, el Dani no vol res de tot això: “Jo sóc home de muntanya, a mi m’agradaria passar-me el temps a l’aire lliure fent treballs de camp”, explica.”

Anys més tard i mirant enrere, les coses tampoc han anat com esperàvem, però tampoc ens podem queixar!!

“Envelliran llibres i molt més
hauràs envellit tu quan, mig escèptic,
mig resigant, recullis el farcell
d’enganys i desenganys i, altiu, contemplis
la immensitat amb la mirada neta
de turpituds i angoixes, tal vegada
estrafent sense ganes aquell gest
de revolta que ben pocs han comprès
però t’ha acompanyat tota la vida.”

                                                 Miquel Martí i Pol

0 pensamientos sobre “Esforços que tenen premi. Premis Arquímedes 2004.”

  1. M’enrecordo de l’anècdota dels vidres!!! Ja fa taaant que ens coneixem?? jejeje.
    Ara ens has d’explicar per què la teva tieta i la teva àvia van sortir als diaris… m’ha encantat allò de que voltaven per la sala com si fos casa seva 🙂

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *