La Guerra dels Balcans 20 anys després

Vam anar a Sarajevo per pura casualitat, per allò dels vols barats i la crisi econòmica, que no ens permetia viatjar a llocs més llunyans. Els Balcans em sonaven a guerra, però aquesta va succeir quan era molt petit i, tot i veure per la televisió xifres de morts, imatges de tancs i gent ferida corrent pels carrers, mai vaig ser conscient del tot de la barbaritat que s’estava vivint aquí al costat just fa 20 anys.

Gairebé un any després del viatge, encara em sorprèn la intensitat amb la que un gaudeix d’un viatge a Sarajevo, del sentiment que perdura després de sentir la crueltat de la història dels seus carrers i avingudes, de l’amabilitat de la seva gent, de la capacitat de superar la duresa i la barbàrie i saber perdonar. Hi ha ciutats que una vegada visitades no es poden oblidar.

Tramvia de Sarajevo durant la Guerra dels Balcans i en l'actualitat
Tramvia de Sarajevo durant la Guerra dels Balcans i en l’actualitat

Avui llegeixo amb admiració el que escriu Arturo Pérez-Reverte al seu twitter, recordant les seves experiències a Sarajevo com a reporter de guerra:

“Avui tenia la intenció de recordar els Balcans. Vins anys d’allò. La matança seguia mentre Europa es mirava el melic. Mentre la casta funcionària trincava a Brusel·les, com segueix. Volia recordar la xerrameca inútil dels que van permetre als serbis anys de carnisseria sense control. De violacions i fosses comuns. Volia recordar Javier Solana, negociador que no va negociar res. El recordo bé somrient-li als matarifes. Templando gaitas. Anys de somriures i templar gaites, amb moltes reunions i molta mandanga. Fent-se fotos somrient amb Milosevic i amb Karadzic, per a la premsa. Ell somrient, i nosaltres comptant morts als telenotícies, primer a Croàcia i després a Bòsnia. Solana i la seva vergonyosa i covarda Europa que mirava i mirava. “Estem progressant, etc”, deia el tiu. Aquells odiosos plurals. Recordo aquell TN, quan Elena Sánchez em va dir en directe: “Solana afirma que es fan progressos”. I vaig dir: “Solana no està aquí, a Sarajevo”. La bronca que ens va donar María Antonia Iglesias, aleshores directora d’informatius. La paladí amb potes d’honradesa informativa. “No mostreu a les cròniques tants morts i tants budells”, ens deia. Cabrejada perquè no li fèiem ni putu cas. Després li donaven a ella la bronca a Exteriors. Quina colla. Quants morts i quanta sang per culpa de la passivitat de tanta gentussa. Potser lo de Síria els recorda alguna cosa.”

Millor no es pot expressar.

Altres articles relacionats

· Sarajevo i la Guerra dels Balcans: el setge de Sarajevo

· Sarajevo i la Guerra dels Balcans: el túnel de la vida

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada