Arxiu d'etiquetes: Pérez-Reverte

La Guerra dels Balcans 20 anys després

Vam anar a Sarajevo per pura casualitat, per allò dels vols barats i la crisi econòmica, que no ens permetia viatjar a llocs més llunyans. Els Balcans em sonaven a guerra, però aquesta va succeir quan era molt petit i, tot i veure per la televisió xifres de morts, imatges de tancs i gent ferida corrent pels carrers, mai vaig ser conscient del tot de la barbaritat que s’estava vivint aquí al costat just fa 20 anys.

Gairebé un any després del viatge, encara em sorprèn la intensitat amb la que un gaudeix d’un viatge a Sarajevo, del sentiment que perdura després de sentir la crueltat de la història dels seus carrers i avingudes, de l’amabilitat de la seva gent, de la capacitat de superar la duresa i la barbàrie i saber perdonar. Hi ha ciutats que una vegada visitades no es poden oblidar.

Tramvia de Sarajevo durant la Guerra dels Balcans i en l'actualitat
Tramvia de Sarajevo durant la Guerra dels Balcans i en l’actualitat

Avui llegeixo amb admiració el que escriu Arturo Pérez-Reverte al seu twitter, recordant les seves experiències a Sarajevo com a reporter de guerra:

“Avui tenia la intenció de recordar els Balcans. Vins anys d’allò. La matança seguia mentre Europa es mirava el melic. Mentre la casta funcionària trincava a Brusel·les, com segueix. Volia recordar la xerrameca inútil dels que van permetre als serbis anys de carnisseria sense control. De violacions i fosses comuns. Volia recordar Javier Solana, negociador que no va negociar res. El recordo bé somrient-li als matarifes. Templando gaitas. Anys de somriures i templar gaites, amb moltes reunions i molta mandanga. Fent-se fotos somrient amb Milosevic i amb Karadzic, per a la premsa. Ell somrient, i nosaltres comptant morts als telenotícies, primer a Croàcia i després a Bòsnia. Solana i la seva vergonyosa i covarda Europa que mirava i mirava. “Estem progressant, etc”, deia el tiu. Aquells odiosos plurals. Recordo aquell TN, quan Elena Sánchez em va dir en directe: “Solana afirma que es fan progressos”. I vaig dir: “Solana no està aquí, a Sarajevo”. La bronca que ens va donar María Antonia Iglesias, aleshores directora d’informatius. La paladí amb potes d’honradesa informativa. “No mostreu a les cròniques tants morts i tants budells”, ens deia. Cabrejada perquè no li fèiem ni putu cas. Després li donaven a ella la bronca a Exteriors. Quina colla. Quants morts i quanta sang per culpa de la passivitat de tanta gentussa. Potser lo de Síria els recorda alguna cosa.”

Millor no es pot expressar.

Altres articles relacionats

· Sarajevo i la Guerra dels Balcans: el setge de Sarajevo

· Sarajevo i la Guerra dels Balcans: el túnel de la vida

Arturo Pérez-Reverte: “Eurovegas es el futuro, sin duda. Putas y camareros. Empleo a tope”

No sempre puc estar dacord amb els comentaris d’aquest brillant escriptor que, tot i que no agradi a alguns, parla clar i dispara contra tots. A vegades no m’agrada ni comparteixo la seva opinió, però per mi s’ha guanyat el dret de, com a mínim, reflexionar sobre el que diu i valorar les seves opinions. Ahir es va dedicar a parlar per twitter de l’especulació immobiliària a la costa espanyola i, aprofitant que estava llançat amb el tema, li vaig preguntar sobre Eurovegas, aquest diabòlic projecte que ens volen imposar aquí, al costat de casa, sense consultar-nos ni explicar-nos res. En definitiva, aquí reprodueixo tota la sèrie de tweets relacionades amb el tema:

“Hace treinta años que navego frente a las costas mediterráneas españolas. De noche, paisaje interminable de luces. De día, de cemento. Sólo a veces, de noche, la costa es un perfil oscuro. Y de día, el paisaje que hace mil años fue. Eso sólo ocurre en algunos tramos de costa. De Cabo Palos a Cartagena, por ejemplo. Y de ésta a Almería. También en la costa de Cádiz pasa. Tramos maravillosamente oscuros, de noche. Paisajes naturales de día. El resto es una pesadilla de ladrillo, especulación y poca vergüenza. Fueron décadas de impunidad absoluta. Visto desde el mar, a veces todavía hace bonito .Según. De lejos. Pero en tierra, el putiferio ladrillero es desolador. Noche y día. Me pregunto cuántos alcaldes y concejales se han hecho millonetis a costa de esa pesadilla. En muchos casos no me lo pregunto. Lo sabemos. Pero hay quien no renuncia a eso. A especular y trincar. La crisis les ha dado un pretexto magnífico. Atacan de nuevo. Hay que revitalizar la economía, dicen. Construyamos para generar empleo y tal. Más miles de albañiles. Por el bien de España. Almería,Murcia,Cádiz. Todo está lleno de viviendas sin vender, pero no importa. Dios aprieta pero no ahoga. Quedan los espacios protegidos. Van a por lo que queda. A hormigonar lo poco aún limpio. A colarlo por la cara, ahora que todo cristo está distraído mirando hacia Bruselas. Y ahí están de nuevo. Recuperando proyectos rechazados hace años, urbanizaciones salvajes paralizadas. Golferías pendientes. Ahora le ha llegado el turno a Valdevaqueros, en Tarifa. Ese Pepé abnegado, dispuesto a sacrificarse allí por los ciudadanos. Dispuesto a destruir uno de los últimos rincones bellos, paraíso de windsurfistas. Tanta arena virgen estorba. Hace daño a la vista. Como (qué casualidad, otra vez el Pepé) mis paisanos del gobierno de Murcia en el cabo Cope: 5.000 casas, 20.000 plazas hoteleras. Y por supuesto, muchos campos de golf. Allí precisamente, donde sobra el agua. En aquel secarral. Cómo les gusta golfear a algunos. Luego dicen que España se hunde. Cómo no se va a hundir, con tantas toneladas de ladrillo encima. Y con tantas toneladas de sinvergüenzas que se maquillan la cara con cemento cada mañana. Pero no son los únicos culpables. También nosotros, honrados ciudadanos, queremos aparcar el coche en la misma puta playa. Así acabará esto. Un inmenso Eurovegas para todos los niñatos borrachos de Europa. Eurovegas es el futuro, sin duda. Putas y camareros. Empleo a tope.”

Altres artícles relacionats

· Juguen al pòquer i no van de “farol”: Joc, màfia, blanqueig de diners, poca feina i moltes mentides: Eurovegas

Imatge de la campanya "Aturem Eurovegas"
Imatge de la campanya “Aturem Eurovegas”