Arxiu d'etiquetes: Revolució de la Dignitat

” La revolució dels jazmins”: el miracle tunisià del màrtir Mohamed Bouazizi

17 de desembre de 2010. Sidi Bouzid, un tranquil poble de l’interior de Tunísia. Els nens corren per l’avinguda Mohamed V en direcció a l’escola mentre alguns homes prenen el te després de la visita a la mesquita Abu Bakr Assedik. Sembla un divendres normal. Un home i una nena petita surten de casa seva. Ell, Mohamed Bouazizi, 26 anys, enginyer informàtic, i ella, la seva germana petita que va a l’escola. Mohamed és el més gran de 7 germans i l’únic que aporta diners a casa després de la mort del seu pare quan ell tenia 10 anys. Ha estudiat informàtica, però com per la majoria de joves tunisians això no significa absolutament res. Diàriament dotzenes de joves de Sidi Bouzid van als centres de governació amb els títols sota el braç per demanar una feina que mai arriba, així que Mohamed viu de la venda ambulant de fruites i verdures. Sembla un divendres normal.

Sidi Bouzid (Demotix Images)
Sidi Bouzid (Demotix Images)

Tunísia ha estat governada des de 1987 per Zine El Abidine Ben Ali. Després d’un inici en el qual va limitar el nombre de mandats i va exercir una política social basada en la creació d’un fons destinat als més pobres i en un sistema de seguretat social, amb el pas dels anys el seu poder va en augment fins a no conèixer límits. La prohibició dels partits d’esquerra i dels no afins al règim posen en dubte els resultats electorals obtinguts, en els que Ben Ali iguala o supera sempre el 90% dels vots. Augment del preu dels aliments bàsics, pujada de l’atur que manté moltes famílies amb ingressos gairebé inexistents, arrests multitudinaris als crítics amb el règim, perpetuïtat en el càrrec, domini de la premsa i dels sindicats…la dictadura tunisiana.

Mohamed col·loca la seva parada. Situa les verdures i neteja la fruita perquè llueixi. Els ingressos a tot estirar permeten mantenir tota la família, però no hi ha altra cosa a fer més que anar dia rere dia a la seva trobada amb el carret i les seves fruites i verdures. Sembla un divendres normal. Tot i això, el dia comença a complicar-se amb l’arribada de dos policies, volen saber si Mohamed té llicència per a la venda ambulant. No la té. Després d’una forta discussió al carrer, la policia li confisca el carro. Mohamed sap que sense carro no hi ha diners per a la seva família, així que decideix presentar-se a l’ajuntament per reclamar que li tornin les pertinences. Davant la negativa, Mohamed Bouazizi, fart de viure a un país sense feina, sense justícia i sense llibertat, a un país governat per una dictadura corrupta que no ofereix futur als joves, i desesperat per haver-se sentit humiliat, decideix cremar-se públicament davant de l’Ajuntament. Convertit en una torxa humana, fa unes passes abans de caure de genolls, recolzant les mans a terra. Finalment, es desploma.

Mohamed Bouazizi (autor desconegut)
Mohamed Bouazizi (autor desconegut)

Mentre és traslladat a l’hospital, desenes de veïns protesten als carrers en solidaritat amb Mohamed. Aquí podria haver acabat la història, però la veritat és que precisament aquí és on tot comença. Aquell 17 de desembre de 2010, aquell divendres normal a Sidi Bouzid va començar a canviar la història de Tunísia i de tot el món àrab. La primavera Àrab ha arribat.

Primavera Àrab (www.madrilonia.org)
Primavera Àrab (www.madrilonia.org)

(afegit el gener de 2012)

Viatjo a Tunísia el desembre de 2011. Mohamed Bouazizi és venerat en eslògans, pintades i banderes per tot el país. Compro unes postals. La cara de Mohamed i el seu carro de fruites i verdures són els protagonistes dels segells, amb el títol de “Revolució de la Dignitat”. Mai hi haurà segells suficients per homenatjar a tots els sacrificats d’aquesta revolució. Gràcies a tots ells i elles avui milions de tunisians i tunisianes gaudeixen d’un país més lliure, menys corrupte, més digne.

Segell de Mohamed Bouazizi
Segell de Mohamed Bouazizi